dimarts, 6 de maig del 2008

Les anomalies de l'aigua (1)

(Per fi ja torno a tenir ADSL, després d'una setmana. Coses de "Telefònica". Per a celebrar-ho penjaré un interessant tema però per capítols per que si no seria massa llarg potser.)





Precisament ara que estem passant una sequera important a Catalunya m'agradaria explicar les anomalies fisicoquímiques que presenta l'aigua i que curiosament li donen les característiques que la fan tant important per a la vida al nostre planeta:

Una de les grans idees globalitzadores en la història de les ciències va ser la classificació completa de tots els elements químics en una taula que els interrelacionés segons les seves propietats fisicoquímiques i abandonar la pobra agrupació parcial d'elements amb propietats semblants en famílies. La idea, la llei natural que va servir de guia per a la classificació, va ser intuïda per l'anglès Newlands, l'alemany Meyer i abans que res i independentment, pel rus Dimitri Ivanovich Mendeleiev, que el 1868, sense conèixer els treballs d’en Newlands, va arribar a deduir la Llei periòdica que segueixen els elements químics: "Col·locats els elements en ordre creixent de nombre atòmic, les propietats varien periòdicament" i va poder així ordenar-los a la Taula Periòdica dels Elements.
Aquesta variació gradual de les propietats en relació amb la disposició dels elements químics a la taula periòdica no solament és aplicable als elements, sinó que també es pot aplicar als composts moleculars semblants que formen els elements de cada un dels grups; d'aquesta manera, per exemple, el grup on es troba l'oxigen (O), que està format -en ordre creixent de nombre atòmic- pel sofre (S), el seleni (Se), el tel·luri (Te) i el poloni (Po), pot formar els hidrurs corresponents: H2O, H2S, H2Se, H2Te, H2Po. Totes aquestes substàncies en condicions normals, són gasos d'olor nauseabunda i tòxica,... excepte l’aigua!. Els punts d'ebullició d'aquests composts, si es prescindeix de l'aigua, creixen en fer-ho el nombre atòmic. L'aigua, com a compost, es desvia del comportament esperat que li correspondria segons la taula periòdica. És obvi que ens trobem davant d'una excepció, que no tindria més importància si no fos perquè precisament totes aquestes propietats de l'aigua, que difereixen de les esperades, tenen especial importància per a la vida al nostre planeta.
Si es compara l'aigua amb els hidrurs de la resta dels elements del grup de l'oxigen, es pot apreciar clarament que l'aigua, en condicions normals no és ni un gas, ni té olor nauseabunda, ni és tòxica, sinó al contrari, és imprescindible per als organismes vius.

(en posts successius aprofundiré en aquestes propietats "anòmales")




3 comentaris:

Anna ha dit...

realment, aquest és un tema d'actualitat!

sobre l'aigua, em va cridar molt l'atenció la manera com la presenta un llibre (em penso que va ser la Breve Historia de Casi Todo). Ho fa posat al lector en un situació hipòtetica en un planeta cobert en un 80% per una substància de la que només en diu coses dolentes: que és mortal, tòxica, mata no sé quantes persones l'any i no recordo què més. Al final, és l'aigua, i et justifica tot el que n'ha dit abans :).

Àlex ha dit...

Anna, molt interessant, em sembla que em sona això, de tota manera intentaré buscar el llibre per lleguir-ho. Gràcies Anna. De fet hi ha hagut casos de mort per una sobredosi d'aigua ingerida, i no em refereixo a ningú que s'ofegués. Ja se sap, "en la mesura està el verí".

Dan ha dit...

Per això hi ha una web dedicada a la prohibició del DHMO. Un toxic perillosíssim i molt relacionat amb el que expliques!
http://www.dhmo.org/